Diumenge 12 - 18 i 19h

Pedro Torres

Caldes d'Estrac

Accions a la muntanya. Una proposta comissariada per Alexandra Laudo

Seguint l’exploració artística del parc de Can Muntanyà que l’any passat va iniciar Carlos Bunga, aquest any la comissària i crítica d’art Alexandra Laudo proposa dues accions en espais diversos del parc per perdre’s entre boscos de text i de sons. Es tracta de les accions M’has parlat i t’he dit que et vaig dir que no et digui, d’Irene Solà i Estampa, i Semi-luna-negra, de Pedro Torres, que van ser concebudes originàriament per al programa de performance La màquina, l’amor i Marcel Proust, comissariat per Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura] i produït pel Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona per a Swab Performance (https://www.diba.cat/es/web/oda/swabperformance2019). Ara aquestes dues accions abandonen l’entorn urbà i el context d’una fira d’art per acostar-se a la poesia i al diàleg amb l’entorn natural.

Les accions es faran diumenge 12 de juliol sempre en grups petits: 8 en el cas de la de Pedro Torrres i 20 en el cas d’Irene Solà i Estampa. És imprescindible reservar al mail o telèfon de la Fundació Palau: fundaciopalau@fundaciopalau.cat; T: 93 7913593.

Pedro Torres
Semi-luna-negra
Diumenge 12 de juliol, 18 i 19 h
Durada aproximada de l’acció: 40 minuts
Aforament limitat, cal reservar.

Semi-luna-negra és un relat sonor per a un grup reduït de participants que s’escolta assegut, a l’exterior, i amb els ulls tapats i uns auriculars connectats mitjançant cables al telèfon de Torres. La narració, locutada per una veu computacional, parla d’aspectes relacionats amb la imatge i la visió, així com de diferents aparells que al llarg de la història han estat associats a la mirada i a l’acció d’obtenir imatges, com ara el telescopi o els telèfons mòbils intel·ligents. En ser privats del sentit de la visió, s’activen altres formes de percepció de l’espai i de la persona mateixa: la consciència del cos es reforça i el sentit de l’oïda s’aguditza. En l’acció, el “telèfon intel·ligent” o smartphone —un aparell que, tot i ser un telèfon, ja poc s’utilitza per fer trucades— adquireix de nou rellevància com a dispositiu sonor relacionat amb l’escolta i la veu.
Aquesta acció va ser inicialment concebuda com a audio walk, com un recorregut a peu acompanyat d’una pista-auditiva, però en el context del festival i dels nous protocols sanitaris es presenta com un audio sitting.

pedrotorres1