Divendres 7 - 21h

Dents del Segle
Maria Sevilla i Guim Valls

Mataró (Plaça Bergadà)

En Guim Valls (Barcelona, 1992) i la Maria Sevilla (Badalo- na, 1990) no comprenen la poesia com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles. Hi juguen a fondo, amb tot el coneixement (són filòlegs) i tota la rauxa (són uns gamberros): combinació guanyadora. Treuen punxa als versos: escorxadors de porc-espins, no paren de llegir —de Pizarnik a Casasses, de Sade a Vinyoli, de Koltès a Lorca— i de dir, amb guitarres distorsionades (en Guim) o electrònica desfermada (la Maria). Saben què s’hi cou dalt d’un escenari. Saben les trampes que paren els poemes. Estan disposats a posar-hi el coll: així la Maria (“he de dir-te que sóc/ llépol, al final, de fer-te mal/ i ser-te mal, com a única manera/ que jo sé/ de fer-me mal i redimirme,/ així,/ tot l’immens amor que et tinc”), així en Guim (“Marxava la mare/ ben d’hora al dematí,/ cap a vendre’s les trenes/ al pàl·lid mercat./ Està caient la nit/ i encara no ha tornat.// Nosaltres, l’encallada/ tirallonga dels fills,/ encarregat cad’un/ del següent en edat,/ hem convertit la seva cuina/ en una cosa voladora”). Quin parell, quin planter!

Ajuntament de Mataró

[entrada lliure]

maria-guim
maria-guim