Festival

Quins són els límits de la poesia? Fins on pot arribar l’expressió poètica i, sobretot, fins on pot arribar el seu poder d'incidència en un món salvatge com el d’avui? Davant dels esdeveniments recents, l’esclat d’una nova guerra a Europa i la incapacitat per revertir els efectes humans sobre el planeta, podem dir que la poesia ha fracassat? És que potser la poesia ha mort? Després de vuit anys demanant educadament que hi hagi més poesia al món, ens enfrontem a un planeta ferit i exhaust, a un present en conflicte que no convida precisament a l’optimisme i en el qual sembla que no hi ha espai per a la poesia. Però des del festival sí que podem dir ben alt que hem construït comunitat, que hem eixamplat els horitzons de la poesia i que hem acostat molta gent a un territori —físic i literari— perquè se’l faci seu i el conreï. Maresme, poesia i estiu... Tres eixos que creiem que poden continuar convidant a una revolta plaent, i aquests anys de festival ho refermen. Però ni així podem oblidar les preguntes a què ens aboca l’actualitat i els vells fantasmes que es desperten de nou. Hem volgut ser bàlsam durant els moments més incerts de la pandèmia, hem volgut ser celebració quan ja albiràvem una sortida... I ara què?

Ara, l’única sortida possible: no renunciar. No renunciar a la força de la paraula, no renunciar als espais en què cap tothom, no renunciar a la nostra dissidència, no renunciar al nostre compromís amb l’entorn i totes les vides, humanes i no humanes. No renunciar al crit de Palau i Fabre, que va saber escampar colors quan la realitat insistia en el blanc i negre. Que va saber mirar de manera incòmoda el seu entorn quan tothom insistia en una realitat idíl·lica i inversemblant. Que va saber esprémer la vida sense constriccions ni reserves. Res ens serà pres, perquè res és propietat de ningú: la vida és per viure-la; aquesta podria ser una de les seves lliçons. Enfront dels draps bruts de sang, la nostra bandera és un full en blanc i un parell d’ulls per escriure amb tintes ben diverses.

Aquest any, amb les ferides obertes i el cos en convulsió, hem volgut redoblar l’aposta per un festival actual, jove i dissident. Una programació que vol ser actual, vinculada al territori, oberta i experimental, instintiva i intuïtiva, arrelada i lliure per decidir ser-ho tot. És la nostra mirada de la poesia enfront d’un món més veloç que mai, que obre nous escenaris del xoc contínuament i que esperona vells cavallers negres. Acostem la mirada a una poesia que vol ser comunitat i llamp: paraules que ens interpel·len, que proposen, que esberlen les grans convencions i les idees rectes. A nosaltres ens agraden les paraules corbes i les veus corbes, els camins torts, els cossos ondulants i els gestos oblics... la poesia que ressona en el nostre present.

Hem volgut fer el festival que el jove Palau i Fabre voldria compartir amb els seus companys en un moment com l’actual. Una programació arrelada en el territori i alhora oberta a totes les identitats i als brots que sorgeixen entre el ciment de les convencions. Des de la poesia cap al text i cap a les veus, cap a la música i el cos, cap a l’espai compartit i la introspecció. Volem que us sentiu més que mai a casa, perquè ara mateix bastir una casa oberta és quasi una utopia i un imperatiu.

Us hi esperem amb els braços oberts.

Línies de programació:

• Volem continuar sent més que mai un festival de descobertes i de propostes singulars que eixamplin el paisatge poètic. Enguany comptem amb propostes com les de Tarta Relena, Abraham Boba, Santiago Latorre, Ariox, Clara Poch i Marçal Calvet, Arnau Obiols, The Tyets i el seu Animalari urbà, Verde Prato, Adriano Galante, Ginebra Raventós, Remei de Ca la Fresca, Víctor López, Jansky, Amaia Miranda... Volem que el POESIA i + sigui més que mai un espai per descobrir nous noms. Aquest any també hem encarregat una nova producció a la banda electrònica b1n0 i la poeta Maria Sevilla, que serà un dels plats forts.

• També continuem apostant per formats especials: comptarem un any més amb accions artístiques, com la que faran la performer Rosa Suñer i la poeta Roser Domènech al parc de Can Muntanyà, i tindrem concerts ben especials, com el d'El Petit de Cal Eril enmig del bosc (precedit pel poeta tortosí Josep Ramon Roig, que torna als escenaris), Inspira al parc dels Germans Gabrielistes de Sant Vicenç de Montalt (amb una vista espectacular de la costa) o la combinació de les veus de MuOM amb Manel Ollé a l'església de Caldes d'Estrac. I sens dubte, un dels concerts més especials d'enguany serà el d'Enric Casasses i Pascal Comelade, que han decidit tornar als escenaris puntualment per fer un concert al parc de Can Muntanyà, un dels escenaris principals i més màgics del festival.

• Enfront d'un temps tan complex, volem apostar més que mai pel talent jove i per les noves finestres que obren: Ariox, Mar Grimalt, Raquel Pena, Pol Guasch, Nu Drama, Anna Gas, Àngels Moreno, Maria Callís, Jaume C. Pons Alorda, Gonzalo Hermo... I no volem deixar de connectar-los amb la resta de generacions, especialment els poetes que han marcat les últimes dècades i que tantes portes han obert, com ara Antònia Vicens i Biel Mesquida, que obriran el festival, David Castillo (que actuarà amb Xarim Aresté), el maresmenc Rafael Vallbona o la gallega Chus Pato. Així mateix, reivindiquem la vigència de Gabriel Ferrater, en aquest cas confrontat amb un poeta molt vinculat al Maresme, Salvador Espriu (en una proposta articulada per Albert Roig).

• També hem volgut obrir espai per a poetes experimentals que, entre el joc sonor i l'acció, han estat fonamentals per entendre l'evolució poètica de les últimes dècades: Josep Ramon Roig i Bartomeu Ferrando.

• Establim un vincle amb la Fundació Mallorca Literària i el seu festival La Lluna en Vers, que se celebra durant els mesos d'estiu. Programem la producció de la Fundació Mallorca Literària sobre Damià Huguet i Miquel Àngel Riera, Fam de paraula i terra (Mar Grimalt, Roger Pistola, Salvador Miralles), i programem conjuntament la proposta de la cantant basca Verde Prato, que és una de les perles d'aquesta edició.

• Continuem amb la col·laboració amb el Premi Miquel Martí i Pol del certamen Terra i Cultura, organitzat pel Celler Vall Llach. Aquest premi reconeix cada any la millor musicació d'un poema en català. Per la nostra banda, el festival programa el guanyador del premi. Aquest any, programarem els guanyadors, The Tyets, i els finalistes, Clara Poch i Marçal Calvet.

• De la mateixa manera que l'any passat Mallorca va tenir un espai especial a la programació, aquest any hem volgut que sigui el País Valencià un dels eixos de la nostra programació, empesos per l'Any Joan Fuster i per la vitalitat de la poesia i la música valencianes. Comptarem amb la participació d'Àngels Gregori, Sandra Monfort, Cavallo (encapçalat pel poeta Hugo Mas) i Bartolomé Ferrando.

• Presentem dues exposicions. D'una banda, una exposició de format reduït sobre la relació entre Guillem Viladot i Felipe Boso, dos noms imprescindibles de la poesia visual i concreta. Emmarcada en el centenari de Guillem Viladot, l'exposició vol resseguir els vincles poètics i personals entre aquests dos investigadors en poesia i alhora dialogar amb l'exposició permanent de la Fundació Palau i l'exposició temporal Signes i escriptures, que es podrà veure durant l'estiu. De l'altra, presentem una exposició per fer un repàs de la imatge que Soon in Tokyo ha creat des del 2013 per al POESIA i +. Deu anys en què el lema "Més poesia, si us plau" ens ha acompanyat i en què hem volgut que la imatge sigui alguna cosa més que un suport i esdevingui una acció artística. Ara que l'actualitat posa tant en dubte el nostre lema, pensem que és una bona ocasió per revisar el relat que ha dibuixat la imatge en tots aquests anys.

• Un dels principals objectius del festival és acostar tota mena de públics a la poesia. En aquest sentit, la combinació de recitals amb concerts, accions i propostes híbrides ens permet accedir a públics ben diversos, tant del Maresme com de la resta de Catalunya. A més, amb la voluntat de tenir un públic generacionalment divers, programem activitats familiars i vetllem perquè en general sigui un festival accessible per a tota mena de persones.

• També estem compromesos amb el territori que ens acull, el Maresme, i el llegat de Palau i Fabre, el fundador del festival. En aquest sentit, reivindiquem que el festival és un espai de descoberta poètica i territorial, així com un espai per prendre consciència de la fragilitat del nostre entorn natural i de la importància del llegat literari i artístic que preserva la Fundació Palau. Algunes propostes com les de Jansky (que treballen a partir dels sons dels insectes), El Petit de Cal Eril i Rosa Suñer i Roser Domènech destaquen en aquest sentit.

• Creiem en la força de la poesia per acollir gent molt diversa. Pensem que en moments com ara el festival ha de donar espai a identitats diverses i assegurar que tothom es pot sentir còmode en el festival. Apostem per artistes amb una mirada queer i LGTBI+ —Ariox, Santiago Latorre, Biel Mesquida, Pol Guasch, Gonzalo Hermo—, continuem establint vincles amb col·lectius que generalment no se senten interpel·lats per les programacions culturals i construïm ponts entre i espais de relació entre els diversos públics que s'acosten. Pensem que ara mateix és una responsabilitat de totes les entitats amb vocació pública.

Organitza: Fundació Palau de Caldes d’Estrac

28 de juny - 10 de juliol

La poesia ha mort. La poesia ha fracassat. I ens toca estar de dol i deixar que el negre ho amari tot. Negació absoluta. Però... per a què serveix la poesia? Fins on pot arribar el seu poder d’incidència en un món salvatge com el d\'avui? Quins són els límits de la poesia? És que ja no podem confiar en els versos? Són placebo? Són una estafa? Després d’estar demanant educadament que hi hagi més poesia al món (+ poesia si us plau), ens enfrontem més que mai a un planeta ferit i exhaust, a un present en conflicte que no convida precisament a l\'optimisme: no podem oblidar les preguntes a què ens aboca l’actualitat i els vells fantasmes que es desperten de nou. La poesia ha sigut bàlsam durant els moments més incerts, catarsi, cura, i també una porta a l’optimisme i la celebració quan ja albiràvem una sortida. I ara què? I el poder transformador de la poesia, on és? Potser és que no ha transformat res? O potser n’esperàvem massa? És més: pot tenir la poesia alguna utilitat? Pot ser un refugi? Pot quelcom tan immaterial atenuar el dolor, abatre la desesperança? Realment ens pot millorar, la poesia? Pot fer del món un lloc millor? I salvar-nos de nosaltres mateixos? Tot avui ens diu que no. Les guerres, les crisis migratòries, els límits del planeta i l’avarícia humana... No hi ha cap espai per a la poesia, en aquest món? Tot i així, ens queda una última i definitiva pregunta: de debò que la poesia ha mort? No podem acceptar un sí com a resposta. ¿Renunciaríem a la força de la paraula, a la bellesa, a l’esperança, als espais on caben totes les sensibilitats, a la nostra dissidència, al nostre compromís amb l\'entorn i amb totes les vides, humanes i no humanes? Ara l’única sortida possible és no renunciar. No renunciar a nosaltres mateixos. No renunciar al present ni al futur. No renunciar a ser escoltats, al nostre crit: + poesia si us plau. Amb les ferides obertes i el cos en convulsió, ens toca posar en qüestió el nostre rol, el rol de la poesia, de la nostra comunitat. És la mirada i la bandera de la poesia enfront d’un món que obre contínuament nous escenaris de xoc i que esperona vells cavallers negres. Ens toca enfrontar-nos al mirall i fer-nos preguntes incòmodes. Preguntes que ens obrin els ulls, que ens facin tornar a brillar. La poesia ha mort. Visca la poesia. 

+ POESIA SI US PLAU