Miguel R. Monteavaro, 'A lluz, Orión e a nova lluz'

El poeta, músic i filòleg Miguel Rodríguez Monteavaro (Bual, Asturias, 1990) habita la frontera en tots els seus sentits, i la proposta que presenta al POESIA i + n’és un bon exemple. Habita la frontera lingüística, ja que escriu en gallec en la seva variant asturiana i ha fet del contacte de les llengües un eix central de la seva recerca i la seva vida. I habita les fronteres creatives, ja que A lluz, Orión e a nova lluz és una experiment arriscat (i reeixit) per barrejar en una mateixa proposta tots els mitjans de què disposa la poesia actualment (text, veu, música, vídeo); en altres paraules, és un viatge a través del temps, des dels orígens ancestrals i els mites, fins a les tecnologies actuals i la hibridació de llenguatges i gèneres. L’editorial barcelonina Disbauxa acaba de publicar el text de la peça, en la qual també col·laboren Andrés Rodrigues (música) i Iván Torres (vídeo), i posa de manifest que ens trobem davant d’unes de les veus més originals i potents de l’escena poètica emergent.

L'entrada també inclou: